Aquest és el vi més personal que tenim. Porta aquest nom perquè, durant anys, la Gabi va conviure amb una arrítmia que ningú sabia explicar… i que un dia va desaparèixer. I perquè l’Oriol, quan balla, no té ritme per enlloc.
És un vi que no segueix normes, però té molt caràcter. I ens agrada així: autèntic, diferent, fidel al que és.